Aquest ha estat el nostre últim festival d'hivern a l'escola i l'hem viscut amb molta emoció. Aquesta és la valoració que hem fet, per grups, just el dia després.
A nosaltres ens ha agradat com ballaven els petits, a l’hora de fer els pastorets estàvem molt nerviosos i quan nosaltres sortíem ens desapareixien els nervis. Enmig de la representació ens entrava el riure, però al John no li feia gràcia res per que hi havia molta gent i tenia vergonya . Quan van acabar totes les famílies ens aplaudien molt, i després vam fer la cantata.
Ens ha agradat molt
aquest dia.
Georgina, John i Ronald.
-----------------------------------------------------------------------
A nosaltres ens ha agradat com ballaven els petits, a l’hora de fer els pastorets estàvem molt nerviosos i quan nosaltres sortíem ens desapareixien els nervis. Enmig de la representació ens entrava el riure, però al John no li feia gràcia res per que hi havia molta gent i tenia vergonya . Quan van acabar totes les famílies ens aplaudien molt, i després vam fer la cantata.
Quan havíem acabat li van regalar un
pastís gegant a la Nanda i estava molt contenta. El van repartir entre tots els
nens i nenes de l’escola Cal Maiol. I quan vam acabar, vam anar a l’escola per agafar la motxilla i anar a
casa.
Georgina, John i Ronald.
-----------------------------------------------------------------------
Nosaltres
opinem que les narradores diuen molt poc. Haurien de tenir més guió.
També
pensem que les escales per on havíem d’entrar
les fúries estaven plens de pares i
mares i ho hauríem de vigilar pel proper any.
Pensem
que els personatges principals han parlat una mica fluix.
Ens
va agradar quan van entrar les fúries i l’àngel i no ens
va agradar gaire la cançó que hem cantat 5è i 6è.
Finalment
ens va agrada molt l’obra, pensem
que ho em fet molt bé i ens ha agradat
molt viure aquesta experiència.
Maira, Ester i Camila.
----------------------------------------------------------
Escollint els
papers de l’obra dels Pastorets :
Ens vam posar molt contents i nerviosos quan ens van
donar els papers; contents perquè aquell paper ens agradava molt, i nerviosos
perquè ens havíem de saber tot el guió i era bastant llarg.
Durant els
assajos :
Estàvem contents
perquè l’escenari era molt gran i quan assajàvem quedava molt bé. A vegades no
se’ns sentia bé, però la Meritxell i la Eli ens deien que pugéssim la veu i
encara quedava millor.
El dia de l’obra
i de la cantata :
Tot era
increïble i meravellós, sentíem papallones a l’estómac. Hi havia un munt de
gent, tots ens miraven, però al final l’obra va sortir genial i tots en van
aplaudir molt.
Lo millor va ser
que les famílies estaven allí, i que al final ens van donar xocolates i algunes
piruletes en forma de caretes de whatssapp. Això per nosaltres va ser com un premi
perquè ho vam fer molt bé.
Aitana, Haris i Rauan.
----------------------------------------------------------------------------------
El
nostre grup pensem que ho hem fet molt bé però els nervis no ens deixaven
parlar lent i fort. Les narradores ho van fer molt bé i estaven molt maques.
Satanàs i Llucifer estaven ficats en el seu paper però ho feien una mica ràpid.
Els dos pastors : Rovelló i Lluquet tenien molt clar el text però no es van
seure on els tocava. Les fúries feien molta por i els que portaven les calderes
sortien per un altre lloc. Per últim tenim a l’arcàngel que va entrar molt maca
i va matar al Satanàs.
Tenzin, Lucía, Wara i Loubna.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada